3 d’octubre del 2013

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

email protegit
“El govern de l'Estat espanyol constata que la nostra voluntat d'existir és més forta que la seva voluntat de dominar i té por”

La setmana passada es va celebrar al Parlament de Catalunya el debat de política general, en el qual una vegada més es va expressar quina és la seva voluntat amplament majoritària en el procés de transició nacional que estem vivint. Entre les resolucions aprovades hi ha la relativa a la internacionalització del procés, en la qual s'insta específicament el govern a desenvolupar una estratègia comunicativa per informar “els principals governs i organismes internacionals” de la voluntat de Catalunya de preguntar als seus ciutadans. Aquest tema sempre ha atret la meva atenció i ha estat una constant en totes les meves intervencions en els actes en què he tingut el goig de participar des de l'inici del procés cap a la independència i en molts articles, i sempre hi he sostingut d'una manera categòrica aquesta necessària internacionalització. Com si d'una reafirmació es tractés, el mateix dia de l'aprovació es va fer públic que el president de la Generalitat, Artur Mas, viatjaria a Brussel·les, on faria una roda de premsa a la delegació de la Generalitat i es reuniria amb els vicepresidents de la Comissió Europea Olli Rehn i Maros Sefkovic; s'entrevistaria amb el comissari d'Ocupació, Afers Socials i Inclusió, Lázsló Andor; mantindria una trobada amb eurodiputats catalans i després, amb ciutadans de Catalunya que treballen a les institucions europees. En definitiva, una jornada diplomàtica del cap d'una nació. Catalunya ho és.

El terme ‘nació' té una connotació predominantment política. Una nació és un poble en què una part significativa de la població té l'objectiu de constituir un estat propi o de mantenir-lo si ja el té. El concepte de nació va quedar històricament lligat a dos processos, el naixement de la monarquia absoluta i la formació de l'estat modern, i troba la seva màxima expressió en la pau de Westfàlia amb el sorgiment del concepte estat nació, el qual s'atorga en exclusiva l'exercici d'atribucions sobiranes com ara el monopoli de la diplomàcia, ja que les úniques fonts de dret internacional són els estats. Al segle XX el model westfalià entra en crisi i ha de cedir la plaça al sistema sorgit de la Carta de les Nacions Unides el 1945. El principi del dret dels pobles a disposar d'ells mateixos ha adquirit des de la seva inscripció a la carta una dimensió jurídica que n'ha fet un principi bàsic de dret internacional, que exclou qualsevol forma d'annexió forçada, com és el cas de Catalunya amb els decrets de Nova Planta de 1716. La dinàmica actual de la política internacional, en la qual incideix l'increment de processos de recuperació d'independència, determina la seva importància en les relacions diplomàtiques contemporànies i ha propiciat l'aparició de termes nous, com ara la protodiplomàcia, que s'utilitza per descriure gestions que contenen missatges separatistes.

El govern de l'Estat espanyol, angoixat per l'embranzida i magnitud de la nostra voluntat, evidenciada en la manifestació de l'11 de setembre del 2012 i en la Via Catalana de l'11 de setembre d'aquest any, constata que la nostra voluntat d'existir és més forta que la seva voluntat de dominar i té por, i ens vol combatre amb la por, amenaçant-nos, per exemple, amb la nostra expulsió de la Unió Europea. Amb la seva estratègia enforteix la internacionalització. En el seu pànic i supèrbia no s'adonen que, si la Unió Europea al seu dia prengués la decisió de vetar la nostra permanència, significaria que ja hem aconseguit la independència, supòsit pel qual no hi ha cap precedent. I l'Estat espanyol quin pes tindria a Europa amb un PIB òbviament inferior al d'ara? Quants diputats li correspondrien al Parlament Europeu amb una població també inferior? Si Catalunya accedís a la independència, possibilitat que s'admet en amenaçar-nos amb l'expulsió, allò que quedaria d'Espanya seria un altre estat, entréssim o no a la Unió. Aquest estat nou, residual, hauria de sol·licitar l'ingrés? Tampoc no hi ha cap precedent.

Demà se celebrarà la tercera conferència Building a new state, que versarà sobre el reconeixement internacional de nous estats. El tema no pot ser més oportú, la rellevància acadèmica i política dels seus participants contribuirà a aclarir els nostres conceptes i a dissipar els nostres temors. Un examen de les diferents experiències, l'estudi de les analogies i de les constants històriques condueix a la fixació i determinació de models a seguir i d'objectius a aconseguir. I també, no menys important, de situacions a evitar.

Sigui quin sigui el resultat de l'acció diplomàtica del president Mas a Brussel·les dilluns, en fer-la ja haurà aconseguit un objectiu bàsic: un acte de sobirania i el compliment d'una resolució del Parlament, dipositari de la sobirania del nostre poble.

Publicat a El Punt Avui