21 de setembre del 2015

Carta de le meva filla a Mr. Sarkozy



La meva filla ha adreçat aquesta carta a Mr. Nicolas Sarkozy. Estic orgullós de la meva filla.

21/09/2015

Cher Monsieur le Président.

               Je suis membre du Parti des Républicains depuis que j'ai fait une humble donation pour vous soutenir lors du « Sarkoton ». Je n'ai pas la nationalité française, pour cette raison je n'ai pas pu voter pour vous, mais je vous ai toujours soutenu et défendu lors de conversations entre collègues ou amis. Mon mari et notre cercle le plus proche ont toujours voté pour vous.

            J'ai lu que vous assisterez au meeting final de la campagne électorale régionale catalane du Partido Popular pour supporter Monsieur Garcia Albiol. Je pense que c'est mon devoir de me rapprocher de vous et vous informer sur la Catalogne. Je ne vais pas parler d'indignation mais de la tristesse que je ressens pour ce fait.

            Vous deviez savoir que Xavier Garcia Albiol est connu pour sa xénophobie, une caractéristique incompatible avec l'esprit républicain français d'accueil. Je suis surprise que vous, d'origine hongroise et élu Président de la République Française ne connaissez pas le comportement de Monsieur Garcia Albiol.

            Je suis catalane, résidente à Paris depuis 26 ans. La Catalogne et la France sont mes patries. Je ne peux pas comprendre que vous, à qui j'ai donné autant de support (humblement mais avec beaucoup de conviction), puisse intervenir à cet acte électoral régional en niant le droit fondamental de la dignité et celui de décider le futur de la Catalogne comme nation. Je me permets de vous rappeler la Déclaration des Droits de l'Home de la Révolution Française de 1789, art 3 : Le principe de toute Souveraineté réside essentiellement dans la Nation. Nul corps, nul individu ne peut exercer d'autorité qui n'en émane expressément.

            Je me permets aussi de vous commenter que la Catalogne a existé comme nation libre avec ses institutions propres jusqu'en 1714. C'est alors que fut incorporé  , sans aucun autre argument que le droit de conquête, à l'Etat espagnol, oppresseur de la Catalogne, qui a nié reitérativement un referendum d’autodétermination. Ni la Catalogne ni aucune autre nation opprimée peut espérer justice de son propre oppresseur. S'il vous plait, n'y participez pas.

            Ayant confiance en votre bienveillance, je vous prie d'agréer, Monsieur le Président, l'expression de toute ma gratitude.

PREPOTÈNCIA I PREOCUPACIÓ



               La vicepresidenta del govern de l'Estat, amb una inequívoca intenció pejorativa, va qualificar d'electoralisme partidista la Via Lliure a la República Catalana que l'11 de setembre va omplir la Meridiana. Qualsevol iniciativa política té un component important d'electoralisme i totes són partidistes. L'afirmació de la vicepresidenta era innecessària, redundant. La redundància en política espanyola està constitucionalitzada. L'article 2 de la Constitució Espanyola, tan freqüentment utilitzat, diu literalment que la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols i és la frase més redundant de tota la història del constitucionalisme.

            Haver compartit diferents períodes històrics no ha aconseguit igualar els marcs conceptuals espanyol i català; al contrari, ha radicalitzat les diferències fins al punt de fer-les incompatibles. L'espanyol reflecteix una voluntat de domini; el català, una voluntat d'existir. En matèria d'estructura d'estat els redactors de la Constitució del 1978 no van poder o no van voler assolir el consens i es va optar per ambigüitats. Es podia considerar que ja les resoldria el Tribunal Constitucional. Només en diu la composició i en què té competència, i es remet a una llei orgànica que en reguli el funcionament. En la sessió del Congrés dels Diputats de dimecres passat es va prendre en consideració una proposició de reforma de la llei vigent formulada pel grup parlamentari popular. El corró va funcionar, es va prendre en consideració amb els vots únicament del grup popular i el rebuig de tota l'oposició, que entenia que instrumentalitzava el Tribunal Constitucional.

            En l'argumentari espanyol contra el procés hi figura l'afirmació que la Constitució va ser un pacte. Si va ser així, l'espanyola qui la va pactar? Qualsevol pacte suposa, almenys, dues parts, i un pacte constitucional, perquè sigui autèntic, també suposa l'existència de diverses unitats polítiques, cadascuna de les quals conté el subjecte d'un poder constituent. A Alianza Popular, que després es va convertir en Partit Popular, no tothom va estar d'acord amb el text constitucional, que equival a dir amb el pacte constitucional. El mateix José María Aznar va escriure a Nueva Rioja una sèrie de set articles rabiosament contraris.

            Si afirmen que Catalunya era una de les parts, la seva afirmació implica l'existència de Catalunya com a unitat política. Si no, com pot pactar qui no existeix? Allò que no existeix, no pot participar, ni activament ni passivament, i en no participar, no pot pactar. Si hi va haver pacte és evident que Catalunya ha estat víctima d'un reiterat incompliment i qui és víctima d'un incompliment de pacte el pot donar per trencat. Fer un referèndum era una fórmula, que implicava la possibilitat tant de donar-lo per trencat com per renovat. La prepotència espanyola, un dels seus marcs conceptuals més característics, ho ha refusat.

            La Constitució a l'article 2, abans esmentat, diu que reconeix i garanteix l'autonomia de les nacionalitats i regions. L'autonomia vol dir competències i una competència no és només el seu atorgament, és el seu atorgament i la possibilitat del seu exercici. La possibilitat del seu exercici requereix un finançament adequat i que les competències no siguin envaïdes i pertorbades, amb l'afany de recuperar-les. No s'ha respectat ni una cosa ni l'altra i, en conseqüència, la via de l'autonomia no inspira confiança. Catalunya ha superat l'autonomisme. Vol la independència i sap que pot aconseguir-la. L'Estat espanyol també, i està preocupat. Si l'independentisme el 27-S assoleix una victòria clara, com quedaran afectades la prepotència i la preocupació? La resposta a aquesta pregunta és el nostre repte.

Publicat a PUNT/AVUI DE 21/09/2015