Consideracions del 26-J
“No descarto un nou referèndum al Regne
Unit“
Mai cap procés electoral
no es pot donar per finalitzat el vespre de l'escrutini. Es prolonga aquella
mateixa nit als platós de les televisions, l'endemà en els editorials dels
comentaristes més rellevants i durant algunes setmanes a través de les interpretacions,
aparentment més reposades, dels politòlegs. Tampoc no es pot donar per començat
en el decret de convocatòria de les eleccions. És des d'aquestes constatacions
que s'ha de fer les anàlisis electorals de les eleccions del 26 de juny. La
mateixa convocatòria era atípica i en el procés hi han intervingut
circumstàncies alienes que podien incidir, o no, en el comportament electoral.
En política no hi ha anàlisis estanques. Tot comportament
electoral aliè, proper en el temps, tendeix a incidir en les anàlisis i
conclusions que es facin concernents a qualsevol d'ells. Fins i tot un
comportament pot autocondicionar-se en cas de repetició de les eleccions; és la
base del sistema de ballottage. Salvador Cardús havia comentat que,
conegut el resultat l'endemà mateix del 20-D, els electors haurien votat
diferent. Tal com han anat els resultats del 26-J hem de convenir que, i no
precisament l'endemà del 20-D, s'ha votat diferent. Però no tant, ni per tot
arreu.
En les dues eleccions, la del 20 de novembre i la del 26
de juny, s'observa un comportament diferent a Catalunya i a l'Estat espanyol.
Quines són les causes? Els respectius marcs conceptuals, els quals, en
política, configuren les ideologies. No es poden veure ni sentir. Els coneixem,
els comparem, i els contrastem. Cada paraula es defineix en relació amb un
marc. Cada paraula evoca un marc. S'ha especulat i afirmat que amb el
posicionament de la CUP en la investidura del president de la Generalitat i en
el rebuig dels pressupostos, el procés independentista quedava tocat, fins i
tot definitivament superat, però l'independentisme, tal com va destacar en
portada El Punt Avui l'endemà de les eleccions, es manté intacte.
En fer referència, al començament d'aquest article, que
en el procés electoral hi han intervingut circumstàncies alienes que podien
incidir, o no, en el comportament electoral, pensava en el Brexit. No
n'ha tingut. Pot tenir-ne, però, quan si hi ha nou govern, se'ns torni a enviar
a l'espai sideral. Jo recordo que després de l'estrepitós fracàs del projecte
de Constitució europea es va fer, corrents, el tractat de Lisboa que en
reprenia una part.
Irlanda el va sotmetre a referèndum el 28 de juny del
2008 i el 53,2% dels votants es varen expressar en contra de la ratificació i
el 2 d'octubre del mateix any, només 95 dies després, el 59% la van acceptar.
No descarto un nou referèndum al Regne Unit. O si no, la independència
d'Escòcia pot assenyalar camins. Rajoy ja hi està ajudant.
Publicat a EL PUNT AVUI
